Hi ha personatges, reals o de ficció, que es convertixen o generen paraules comunes. Estes paraules s'anomenen «epònims». A vegades, són simples adjectius que fan referència al personatge al·ludit o a les seues obres o idees; però altres voltes esdevenen símbols de virtuts, de defectes o de qualitats. Amb el mot «hamletià», efectivament, no sols es fa referència a Hamlet, el conegut personatge creat pel dramaturg anglés William Shakespeare, sinó que l'adjectiu ha passat a representar l'expressió del dubte existencial, que es plasma sobretot en el dilema «ser o no ser, eixa és la qüestió».
Però, més enllà de les vicissituds concretes en què es debat el drama shakespearià, entre la voluntat de projectar-se al futur seguint els propis impulsos o assumir la responsabilitat derivada de la història viscuda, l'adjectiu «hamletià» és, per damunt de qualsevol altra cosa, l'expressió del dubte. O, potser, més exactament encara, l'angoixa que genera la indecisió respecte a què convé fer en cada moment.
