La paraula «idiota» prové del grec «idiotes», formada a partir de l'arrel «ídios», que significava 'propi, particular', que també apareix formant part d'altres paraules com «idiosincràsia» o «idioma». I és que, efectivament, en la Gràcia clàssica, un «idiota» era aquell que no intervenia en els assumptes públics. Amb la mentalitat de l'època, el vocable «idiota» estava carregat de connotacions pejoratives, ja que es considerava que les persones que s'abstenien de participar en les assemblees eren uns ignorants.
En el segle XVII, la medicina francesa féu una classificació de les malalties psíquiques, i encunyà el terme «idiòcia», derivat de «idiota», per a referir-se a un trastorn molt profund de les facultats mentals, caracteritzat per la incapacitat de comunicar-se a través de la paraula amb altres persones. D'ací es generà l'insult amb què es qualifica actualment de manera genèrica qualsevol persona a qui se li atribuïx un enteniment escàs.
