El verb «dependre» prové del llatí «dependere», que era un derivat de «pendere» unit al prefix «de-», amb el qual s'afegia un matís de direccionalitat des d'una posició superior a una altra d'inferior. El sentit original transmetia la idea física de 'penjar', que s'ha conservat en castellà en la forma «pender».
Per translació d'esta idea a un sentit figurat, es va generar un nou sentit per a expressar que una cosa està condicionada a una altra: «el seu destí depén de la sort». A poc a poc, s'han anat creant nous sentits que contenen la idea de subordinació jeràrquica, siga entre persones o entre òrgans o institucions: «la parròquia depén del bisbat de Sogorb-Castelló». Però la llengua no cessa d'innovar. Recentment, s'ha gestat un nou significat, concentrat exclusivament en la tercera persona de singular del present d'indicatiu, per a expressar certes reserves respecte al que afirma l'interlocutor: «(això) depén».
