La paraula «epifania» prové del grec «epipháneia», compost de «epi-», que significava 'per damunt', i «pháneia», 'aparició'. L'«epifania», per tant, feia referència a l'acció de mostrar-se levitant per damunt de la superfície. En la tradició cristiana, el vocable «epifania» ha quedat associat a l'adoració dels Reis d'Orient —anomenats popularment en valencià «els Reixos»— a Jesús acabat de nàixer, com a representació simbòlica de la primera aparició de Déu als gentils. Com a festa commemorativa d'aquell episodi, l'«Epifania» s'escriu amb majúscula inicial.
Modernament, recuperant el sentit originari, s'ha dotat també la paraula «epifania» d'un significat desproveït de connotacions religioses per a referir-se a l'aparició de qualsevol personatge, sobretot quan se li vol donar una certa solemnitat: «la portentosa epifania de Pep Gimeno, Botifarra», escriu Josep Vicent Frechina en «La cançó en valencià».
