La paraula «pandero» ens vingué a través del castellà, que al seu torn la prengué del llatí «pandorius», i este del grec «pandoúra», amb què es designava un 'llaüt de tres cordes'. Es tracta d'un instrument musical de percussió que consistix en un cércol ample de fusta amb l'ull tapat per un costat, o pels dos, amb una pell prima tota estirada. Es toca colpejant-lo amb la mà o amb un dit, o bé fregant la pell amb un dit per a fer-la vibrar o fer sonar unes làmines metàl·liques o cascavells fixats en el mateix cércol.
En els anys seixanta del segle passat, la paraula «pandero» començà a usar-se com a eufemisme de 'cul', sobretot si és gran. També s'ha usat formant part d'algunes locucions, com ara «en bones mans està el pandero», per a indicar irònicament que un assumpte està controlat per persones que no són mereixedores de confiança.
