La paraula «bufó» prové de l'italià «buffone», derivat de «buffo», que al seu torn derivava de «buffare», 'bufar'. A nosaltres ens vingué a través del francés «buffon», que passà al castellà com a «bufón» i s'adaptà finalment al valencià com a «bufó». En l'origen, la paraula «bufó» s'aplicava als joglars i altres còmics que, en les corts antigues, s'omplien la boca d'aire per a unflar-se les galtes i produir així un efecte còmic; simulaven després que un altre còmic els pegava una galtada que els feia expulsar l'aire amb un soroll estrepitós. A partir d'este gest tan característic, aquells actors quedaren batejats com a «bufons». A poc a poc, la paraula ha anat ampliant el seu significat fins a arribar a usar-se per a referir-se a qualsevol persona que, privada de dignitat, produïx hilaritat, sovint sense pretendre-ho, per les seues maneres grotesques o per les seues propostes ridícules.
