La paraula «cretí» prové del francés «crétin», i més concretament de la variant parlada en el cantó suís de Valais, on es deia «chrétien», 'cristià', a les persones que, a conseqüència d'un problema endèmic produït per la insuficiència o l'absència de la glàndula tiroide, patien deficiències en el seu desenvolupament intel·lectual, generalment acompanyades de deformitats físiques. Dir-los «cretins» era una manera de mostrar compassió per ells, volent indicar que també eren criatures del Nostre Senyor. El procés de gestació és semblant al que ha operat en altres paraules com «beneit» o «benaventurat».
Però d'este ús misericordiós s'ha passat a usar «cretí» com a insult bàsic, amb un significat d'ample espectre, equivalent a «estúpid», «neci»: «Escopiu a la closca pelada dels cretins», escrigué Joan Salvat-Papasseit en un conegut poema que després musicà Ovidi Montllor.
