La paraula «guiri» s'ha generalitzat en les últimes dècades per a anomenar, amb un to lleument despectiu, els estrangers, especialment els turistes que, amb sandàlies i calcetins, pantalons curts i camisetes de colors cridaners, van recorrent les nostres ciutats. L'escriptor Ferran Torrent els retrata en un passatge del seu llibre «Judici final»: «feia mal de veure un grup de guiris amb tot de colors cridaners fotografiant-se amb el fons d'una font d'evocació franquista». Però la paraula «guiri» té una llarga història. Procedix de la paraula «guiristino», variació practicada en basc de «cristino», que era el nom amb què els partidaris de l'aspirant al tron Carles Maria Isidre de Borbó designaven els seguidors de la regent Maria Cristina de Borbó i Dos Sicílies durant les guerres civils del segle XIX. Després, per extensió, passà a aplicar-se als agents de la Guàrdia Civil i a altres cossos policials.
