La paraula «jorn» prové del llatí «diurnus», 'diürn', però durant el segle XIII es produí un procés de substantivació d'este adjectiu i passà a designar el temps diürn, per contraposició al temps nocturn.
A partir de «jorn» es creà el verb «ajornar», que originàriament s'usava amb el significat de 'citar o convocar algú un dia determinat per a fer alguna cosa'. Per a expressar esta mateixa idea, en castellà s'utilitzava el verb «aplazar»; però, a mitjan segle XIX, començà a usar-se per a indicar que alguna activitat prevista per a una data determinada quedava diferida per a un moment posterior, i així és com es creà en valencià «aplaçar». Per a intentar combatre este castellanisme, es recuperà l'antiga forma «ajornar» i se li atribuí el nou significat de 'deixar alguna cosa per a un altre dia, per a un altre jorn'.
