L'adjectiu «celíac» prové del llatí «coeliacus», i este del grec «koiliakos», que derivava de «koilia», 'ventre'. Fou a Grècia, aproximadament en el segle II a. C., quan un metge anomenat Aretaeus de Capadòcia descrigué la «diarrea grassa» com una malaltia crònica, que es manifesta a través d'una pèrdua de pes i una aparença pàl·lida, i fins i tot intentà donar-ne una explicació dient que els aliments passaven per l'estómac sense ser digerits.
No serà fins a finals del segle XIX quan el metge anglés Samuel Gee féu una descripció completa del quadro clínic d'esta malaltia, i apuntà que la causa era una intolerància a determinats aliments. Noves investigacions dutes a terme en la segona mitat del segle XX la relacionaren directament amb la ingesta del gluten. Però les últimes investigacions apunten que el causant de la celiaquia és un reovirus, que en la majoria de les persones és inofensiu, però en algunes provoca una alteració del sistema immunitari.
