La paraula «cors» fa referència, d'una banda, als naturals de l'illa de Còrsega, que des de 1768 forma part de la República Francesa. A més d'usar-se com a gentilici dels naturals d'esta illa, el mot «cors» servix també per a anomenar la seua llengua pròpia, una varietat lingüística pròxima al dialecte toscà de l'italià.
D'altra banda, la mateixa paraula «cors», però en este cas derivada de l'ètim llatí «cursus», 'carrera, cursa', també té un significat amb una forta càrrega històrica. Al llarg de l'Edat Mitjana i fins ben entrada l'Edat Moderna, fins a l'any 1856 concretament, amb la paraula «cors» es feia referència a l'autorització que concedia un monarca o els dirigents de les ciutats estat a una nau mercant per a actuar contra naus de nacions enemigues i apoderar-se de les seues pertinences. D'ací prové l'expressió «patent de cors», que ha passat a utilitzar-se actualment fent referència al dret que s'atribuïx algú per a fer o dir el que li ve de gust sense miraments de cap tipus.
