La paraula «ressentit» és un adjectiu substantivat procedent de la forma de participi del verb «ressentir», compost de «sentir» modificat amb el prefix «re-», que aporta un valor intensificador o de reduplicació. I és que, efectivament, un «ressentit» no és aquell que sent ira, enuig o indignació per l'actuació ofensiva d'una altra persona. Eixe sentiment és una reacció normal a l'ofensa. Però el ressentiment es produïx quan, més enllà del malestar inicial, es recorden recurrentment les accions o les paraules que han causat el malestar i es retroalimenten els pensaments negatius al llarg del temps.
El ressentiment patològic porta els afectats a atribuir als altres la causa del seu fracàs vital o professional, i sovint es manifesta amb actituds de menyspreu o inclús d'agressivitat per a compensar el sentiment de frustració experimentat.
