El mot «pantomima» fa referència a una peça dramàtica en què els personatges s'expressen amb gestos, sense fer ús de la paraula. Deriva de «pantomim», amb què s'al·ludia a l'actor que feia estes representacions, pres del grec «pantómimos», formada per «pantós», que significa 'tot', i «mímos», 'imitador'. El «pantómimos», per tant, era l'actor capaç d'imitar-ho tot.
El seu origen està lligat a les festes dionisíaques, que se celebraven al voltant de la verema. En part, la gesticulació era un recurs per a superar les barreres lingüístiques dels diversos dialectes grecs; però, a més, arran del context festiu en què naix, prompte es convertí en un mitjà d'expressió molt característic, carregat de gestos obscens.
A començaments del segle XIX es recuperà novament la paraula «pantomima» per a referir-se a una nova modalitat artística, refinada i elegant, que servia per a expressar els sentiments i les idees exclusivament per mitjà de gestos i moviments. I no serà fins a la dècada dels huitanta del segle passat que la paraula «pantomima» començà a usar-se, carregada de connotacions pejoratives, per a referir-se a un comportament fingit amb què s'intenta enganyar a algú per a traure'n profit.
