La paraula «serendipitat» prové de l'anglés «serendipity», que fou usat per primera vegada en 1754 a partir d'un conte persa titulat «Els tres prínceps de Serendib». El llibre narra com Abdul, pescador d'ostres de Serendib (nom àrab de l'illa coneguda actualment com a Sri Lanka), va resolent els problemes que li van sorgint gràcies a un seguit de casualitats increïbles.
El concepte de «serendipitat» s'ha difós en moltes llengües (en castellà s'ha adaptat com a «serendipia») per a explicar els descobriments que s'obtenen de manera imprevista en el curs d'una investigació orientada a uns altres objectius. Una de les serendipitats més famoses de la història és el descobriment de la penicil·lina. Una nit, mentre Alexander Fleming observava amb els ulls irritats un cultiu de bacteris a través del microscopi, li regallà una llàgrima galta avall, i l'endemà comprovà que en la zona de la placa on havia caigut la llàgrima s'havia creat un buit. Investigant què havia passat, descobrí un nou element, anomenat actualment «lisozim», que elimina els bacteris sense perjudicar els glòbuls blancs.
