La paraula «cisa» prové del llatí «scissa», que significa 'tallada'; però a nosaltres, igual que a altres llengües romàniques, ens vingué a través de la forma «assise» del francés antic, amb què es feia referència a un tipus de tribut que s'aplicava sobretot a productes comestibles (com ara grans, carn o vi), i que consistia a detraure'n una part del pes o de la mesura.
Per analogia, el mot «cisa» passà a aplicar-se als furts que practicaven alguns venedors de queviures, modificant-ne fraudulentament les pesades en les vendes.
I, eixamplant encara més el camp semàntic, la paraula «cisa» s'utilitzà després per a referir-se als talls que feien els sastres en un vestit, especialment els que es practicaven en la part superior de cada costat del cos per a ajustar les mànegues.
