La paraula «nobel» és un epònim format a partir del cognom d'Alfred Nobel, químic i enginyer suec descobridor de la dinamita. Gràcies a la producció industrial d'este explosiu, Alfred Nobel amassà una gran fortuna, que dedicà després de la seua mort a crear una fundació destinada a promocionar la ciència, les arts i la pau en el món.
Des del punt de vista lingüístic, cal tindre en compte que la paraula «nobel» en suec és aguda, i així és també com s'ha adaptat en valencià; per tant, s'ha de pronunciar [nobél], fent recaure la vocal tònica sobre la «e».
D'altra banda, pel que fa a l'ortografia, la paraula «premi» s'escriu amb majúscula inicial quan es fa referència a cada un dels guardons instituïts: «el Premi Nobel de Literatura de 2017 es concedí a l'escriptor Kazuo Ishiguro»; però, si s'usa per a referir-se a la persona a qui s'ha concedit el guardó, la paraula «premi» s'escriu amb minúscula: «el premi Nobel de Medicina Severo Ochoa».
