La paraula «himne» prové del llatí «hymnus», i este del grec «hýmnos». Originàriament, amb este vocable es feia referència a una composició dedicada als déus. Els anomenats «Himnes homèrics», una col·lecció de 34 poemes atribuïts en l'antiguitat a Homer, en són un exemple. El cristianisme adaptà lleument el significat d'esta paraula per a anomenar les composicions poètiques elaborades per a lloar Déu, la Verge Maria o els sants.
Posteriorment, l'«himne» experimentà una ampliació semàntica per a passar a designar una composició poètica que tenia com a objecte la celebració d'un succés memorable de la vida civil, foren batalles, núpcies o decessos de reis. I, per extensió, passà després a usar-se per a referir-se a una composició musical que representa un col·lectiu de persones, des d'un humil equip esportiu fins a un municipi, una regió, una nació... Sempre, això sí, amb un caràcter èpic.
