La paraula «fira» prové de «feria», que en llatí era una forma de plural que significava 'dies festius'. Derivat d'este sentit originari, antigament existia l'expressió «dia firat», amb què es feia referència a un 'dia festiu, especialment el que no cau en diumenge', i que encara es manté viva en castellà i en portugués.
Per translació metonímica —fent servir el continent per a referir-se al contingut—, la paraula «fira» començà a usar-se des de ben antic per a designar un 'mercat més important que l'ordinari, celebrat en un lloc públic i en dies assenyalats, que generalment són festius en la localitat a on se celebra'. La «Fira de Tots Sants» o la «Fira de Xàtiva» són exemples de celebracions que preserven este significat. I, relacionat amb esta idea, com un vestigi de les activitats que es feien en estes trobades comercials, tenim també l'expressió fer fira, usada amb el sentit d'arribar a un tracte o a un acord en alguna negociació.
