La paraula «romer» prové del llatí vulgar «romarius», resultat d'una reducció de l'expressió llatina «ros marinus», que significa 'rosada marina'. Es tracta d'un arbust molt aromàtic, de flors blavoses, que està present en tota la conca del Mediterrani. Des de temps immemorials s'usa com a planta medicinal, sobretot aplicada en forma d'oli per a alleujar dolors musculars. Manuel Díeç, en el seu «Llibre de menescalia», publicat en 1424, ja prescrivia el seu ús per a alleujar el cansament de les mules amb les paraules següents: «E aprés vos pendreu una menada de salvia, e altra de romer».
Entre nosaltres també ha donat lloc a l'expressió «ser mel de romer», amb què s'indica que alguna cosa és de molt bona qualitat.
L'ús de la variant «romer» és general en tot l'àmbit valencià i una gran part del català occidental. En altres territoris del domini lingüístic també s'utilitza la forma «romaní». En castellà rep el nom de «romero»; en francés, «romarin»; en anglés, «rosemary».
