La paraula «hermenèutica» prové del grec «hermeneutike», forma de femení de «hermeneutikós», composta de tres elements: «hermeneuo», que significa 'jo desxifre'; «tekhné», que vol dir 'art', i el sufix «-tikós», 'relatiu a'. L'«hermenèutica» és, per tant, l'art de desxifrar o interpretar correctament els textos obscurs. Aprofundint encara més en el seu origen, pot apuntar-se que esta paraula té relació amb el déu Hermes, que en la mitologia grega actuava com a missatger dels déus de l'Olimp, portant els seus missatges secrets («hermètics») als destinataris.
Inicialment, l'hermenèutica s'aplicava exclusivament a la interpretació dels textos sagrats; però des de finals del segle XVIII passà a aplicar-se també a textos filosòfics i artístics, i a poc a poc ha anat eixamplant cada vegada més el seu camp temàtic per a convertir-se en una teoria general de la comprensió humana, emmarcant les paraules en un context històric i personal, que permeta fer una interpretació correcta dels missatges emesos per qualsevol individu.
