La paraula «pentecosta» (pronunciada amb «o» oberta), dita també «pentecostés», prové del grec «pent?kost?», que significa 'cinquanté', formada a partir de «pente», que vol dir 'cinc', i del sufix ordinal «-oste», que servix per a indicar les desenes.

Inicialment, s'usava per a designar una festa jueua en què se celebrava que Déu donà a Moisés les taules de la Llei, dos blocs de pedra que contenien els deu manaments, cinquanta dies després de la festa de Pasqua en el mont Sinaí. En els seus orígens era una festa agrícola d'acció de gràcies, en què s'oferia a Déu les primícies que produïa la terra.

En el cristianisme, la festa de Pentecosta experimentà una reinterpretació a finals del segle II després de Crist basant-se en escrits del Nou Testament, i se celebra la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols el cinquanté dia des del Diumenge de Pasqua de Resurrecció.

Més informació...