La paraula «honestedat» prové del llatí «honestitas», i està relacionada en el seu origen amb l'«honor», que apunta a la pròpia estima i a la consideració que els altres tenen d'u mateix. Com a concepte filosòfic, este terme presenta variacions importants segons les doctrines religioses i morals imperants en cada moment i en cada societat; però, de manera genèrica, s'associa a una qualitat que fa actuar amb honradesa, justícia i equitat.
Tot i això, tradicionalment s'ha fet una distinció entre «honrat» i «honest». La primera d'estes dos formes s'associava a la idea de probitat i integritat, mentre que «honest» es reservava per a qüestions relacionades amb la decència i el decor. Enric Valor, de manera molt gràfica, deia que l'«honradesa» fa referència a qüestions de cintura cap amunt, mentre que l'«honestedat» va referida a qüestions de cintura cap avall. Però esta distinció, segurament per influència de l'anglés «honesty», cada vegada està més diluïda.
