La paraula «parafernàlia» prové de l'anglés «paraphernalia», forma acurtada de l'expressió llatina medieval «paraphernalia bona», 'béns parafernals', que al seu torn procedia del grec «parápherna», composta pel prefix «pará-», 'al costat', i «pherné», 'dot'. I és que, antigament, els béns que aportava la dona al matrimoni quedaven dividits en dos grups: el «dot», que passava a ser propietat del marit, i els seus béns privatius, anomenats «parafernàlia».
A partir del segle XVIII el vocable «parafernàlia» començà a usar-se també per a designar, en un to despectiu, el bagatge que portaven els soldats i que els dificultava la mobilitat. Més modernament, durant els anys huitanta del segle passat, passà a utilitzar-se, també en un to despectiu, per a fer referència al conjunt de rituals, sovint carregats de simbolisme, que donen aparatositat a determinats actes o cerimònies.
