La paraula «dièresi» prové del llatí «diaeresis», i este del grec «diaíresis», que significava 'divisió'. En medicina, mantenint este sentit originari, encara s'utilitza per a donar nom a un procediment quirúrgic consistent en la divisió dels teixits orgànics.
Però l'ús més general d'este mot és per a designar un signe ortogràfic format per dos punts horitzontals volats (¨) que es posen damunt de certes vocals. Moltes llengües han recorregut a este signe diacrític, entre altres el valencià, el castellà, el francés, l'alemany, el neerlandés, el suec, el finés, el txec, l'hongarés o el turc, tot i que amb funcions diferents.
En valencià s'usa amb dos funcions. D'una banda, per a indicar que la «u» dels grups «gue», «gui» o «que», «qui» no és muda, tal com passa en paraules com «següent» o «terraqüi», i, d'una altra, per a assenyalar que les vocals «i» o «u» no formen diftong amb la vocal anterior, com en «raïm» o «taüt».
