La paraula «coratge» prové del llatí «coraticu», derivat de «cor», que ja s'usava amb el mateix significat que nosaltres atribuïm actualment a la paraula «cor», és a dir, com a 'òrgan motor de l'aparell circulatori'. La forma «coratge» antigament tenia el mateix significat que «cor»; però a poc a poc el seu ús anà reduint-se als sentits figurats que s'associen al «cor», com a depositari simbòlic de sentiments: «Ell vulla dar en nostres coratges algun sentiment spiritual», diu sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons en al·lusió a Déu.
Amb el temps, la paraula «coratge» ha anat especialitzant-se per a quedar vinculada de manera específica a la idea de 'valor', i especialment quan s'incidix en l'esforç realitzat per algú per a fer front a les adversitats i dificultats que se li interposen per a la consecució d’algun objectiu.
