11 de junio de 2018
11.06.2018

Adient

11.06.2018 | 15:28

L'adjectiu «adient» s'ha format a partir del participi present del verb «adir-se» (de manera semblant al procés que han seguit altres paraules com «maldient», que deriva de «maldir», o «obedient», que deriva de «obedir», reduït després a «obeir»). El verb «adir-se», per la seua banda, prové del llatí «addicere», format amb el prefix «ad-» i el verb «dicere», 'dir', on significava 'dir el mateix'. Dos persones, per tant, s'adiuen quan, després de parlar, dirimixen les seues diferències i arriben a un acord.

El mot «adient» té un ús marcadament literari. S'usa amb el sentit de 'adequat, oportú, pertinent'. Les primeres documentacions són de començaments del segle XX. Jesús Ernest Martínez Ferrando, en «La botiga dels llibres vells», publicat en 1919, el feia servir d'esta manera: «Moltes vegades es tornaren a dir aquesta emfàtica frase, per tal com la trobaven oportuna i adient en aquella hora solemne».

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información