La paraula «hoste» procedix del llatí «h?spes», «h?sp?tis», que originàriament significava 'el que acull un foraster'. Però, segons els antics costums senyorials, este acte generava l'obligació que, en algun altre moment, quan les circumstàncies ho requeriren, el foraster allotjat havia de proporcionar hospitalitat a l'amfitrió. El que rebia un favor contreia inexcusablement una obligació amb el seu benefactor. Esta obligació fins i tot es transmetia de pares a fills en les respectives famílies. Era una manera de protegir-se davant dels avatars de la fortuna, tan freqüents en el món antic.
Esta alternança de significats féu que, amb el temps, la paraula «hoste» adquirira el significat contrari i passara a designar la persona que queda allotjada en casa d'un altre, que és com la coneixem actualment. Però els diccionaris, preservant la fidelitat als orígens, encara mantenen com un vestigi d'altres temps el sentit primitiu del terme.
