El verb «abaixar», com ja comentàvem ahir, és una variant de «baixar» d'ús general en moltes comarques valencianes, però normativament s'ha volgut aprofitar la variació formal per a proporcionar un sentit més precís a cada paraula.
La forma «abaixar» té, sobretot, un valor associat a la condició de transitiu, és a dir, l'objecte de l'acció expressada pel verb recau sobre un complement directe. Algú «abaixa» una cosa quan la fa descendir a una posició inferior. Així, «Miquel abaixà el cap» o «Maria abaixà la vista». Algú també pot «abaixar el volum de la veu» o aplicar algun remei per a «abaixar la febra»; el comerciant pot abaixar el preu dels productes o l'empresari pot «abaixar el salari dels treballadors»; l'obrer, per la seua banda, pot «abaixar el mur que rodeja una casa».
La idea bàsica de abaixar és, per tant, que sempre ha d'haver-hi un agent que actua sobre alguna cosa, modificant-ne la direcció cap avall, reduint-ne la intensitat, el valor, l'alçària, etc.
