La paraula «diacrític» és un cultisme pres del grec «diakritikós», que significa 'distintiu'. Inicialment, començà a usar-se en l'àmbit de la medicina per a referir-se als símptomes o lleus senyals que permetien diferenciar una malaltia d'una altra. Però, a partir del segle XVII, començà a usar-se especialment en textos gramaticals per a referir-se a un signe ortogràfic auxiliar que permet diferenciar una paraula d'una altra. En valencià, l'adjectiu «diacrític» només s'usa referit a l'accent, però en altres llengües també s'utilitzen uns altres signes diacrítics, com ara cometes, ratlletes, circumflexos, barres...
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba d'aprovar una modificació de l'ortografia que afecta especialment l'ús de l'accent diacrític. La llista de paraules que han de portar accent diacrític s'ha reduït dràsticament. Ara només hi ha quinze monosíl·labs que en duen: «bé», «déu», «és», «mà», «més», «món», «pèl», «què», «sé», «sí», «sòl», «són», «té», «ús» i «vós».
