La «berbena» és una planta herbàcia perenne de la família de les verbenàcies, pròpia de climes temperats, que creix de manera natural en les vores dels camins i camps abandonats del litoral, encara que actualment és molt cultivada en jardins. Té una tija dreta i rígida, de 60 a 80 centímetres d'alçària, amb inflorescències agrupades en ramells, que presenten una àmplia gamma de colors.
La varietat més coneguda entre nosaltres rep la denominació científica de «Verbena officinalis». Es tracta d'una planta coneguda des de ben antic, a la qual s'han atribuït usos màgics i medicinals. En llatí, el nom «verbena» feia referència a un ramell que usaven els sacerdots per a assotar ritualment certs objectes i convertir-los així en sagrats; també servia per a confeccionar corones que els romans posaven a les seues esposes quan es casaven. Per la seua banda, el mot «officinalis» vol dir 'de la botiga', en al·lusió al fet que es dispensava en farmàcies per a usos medicinals.
