La paraula «cotna» en valencià s'usa per a referir-se a una pell grossa i forta, especialment la del pernil o la cansalada. Per extensió, també s'aplica a la part externa de certs aliments que ha quedat endurida, com ara la del formatge. Figuradament, també s'usa en algunes comarques per a referir-se a les persones que actuen sense pudor, com quan se li diu a algú que «té la cara folrada de vaqueta».
La pronunciació de «cotna» és [kónna], és a dir, la «t» actua duplicant la consonant següent, encara que popularment s'ha produït una dissimilació que fa que habitualment es pronuncie [kó?na].
L'origen de la paraula és obscur. Prové segurament del llatí vulgar «cutenna», emparentada amb «cutis», que després donà lloc en italià a «cotenna»; en francés, a «couenne», i en portugués, a «côdea».
