La paraula «batistot» és d'ús molt habitual en valencià per a fer referència a un 'disgust molt gran que sol anar acompanyat de plors o gemecs'. Lluís Galiana, en la seua «Rondalla de rondalles», publicada en 1769, escrivia «Per a agarrar-li un batistot n'hi havia, i encara em quede curt», referint-se a Eufracieta, una jove que es veu forçada a rebutjar el seu pretendent, Gimo del Portal, a qui son pare no accepta.
Encara que la paraula «batistot» es perceba actualment com un valencianisme molt genuí, en realitat sembla que es tracta d'una adaptació de l'occità antic «batestau», que significava 'renyina, altercat' (relacionat etimològicament amb «batre»), amb alteració del sufix «-au» per «-ot», que li conferix un valor augmentatiu, i de «-est »per «-ist», per influx probablement de l'antropònim «batiste».
