La paraula «queferós» és un derivat de «quefer», resultat de l'aglutinació de les partícules «què» i «fer», amb què es fa referència a les faenes que estan pendents de fer. En castellà s'ha produït un procés de lexicalització paral·lel que ha donat lloc a la paraula «quehacer». L'originalitat valenciana es produïx en la formació de l'adjectiu «queferós», que començà a usar-se per a referir-se a algú que té molts assumptes pendents de resoldre, però prompte eixamplà el significat per a referir-se especialment a una persona que està inquiet, i per això no para de moure's o de preguntar insistentment per alguna qüestió.
En sentit contrari, s'ha creat també la paraula «desqueferat» per a referir-se a aquell que, no tenint res a fer, sovint molesta amb preguntes impertinents.
