Amb la paraula «odissea» es fa referència a una successió de peripècies en què alternen les aventures i desventures que patix algú abans d'aconseguir el que s'havia proposat. Recentment, mostrant la vitalitat d'esta vella paraula, en les pàgines d'un diari es narrava l'«odissea» d'un pare buscant les seues filles bessones evacuades de l'incendi tan devastador que ha patit Grècia. I és precisament d'ací, de la península del Peloponés, d'on prové la paraula «odissea».
Es creu que fou Homer qui, al voltant del segle IX abans de Crist, escrigué un poema èpic, anomenat l'«Odissea», en què narrava el viatge d'Odisseu —que posteriorment en llatí es transformaria en Ulisses—, des que va partir de Troia fins que tornà a l'illa d'Ítaca, el seu regne, a on l'esperaven la seua dona, Penèlope, i el seu fill, Telèmac. L'escriptor Joan Francesc Mira ha publicat recentment una nova traducció al valencià d'este monumental poema, que sens dubte pot resultar una entretinguda lectura estiuenca.
