La «zebra» és un animal semblant al cavall, recobert amb un pelatge blanc groguenc amb franges transversals marrons o negres, que viu en les sabanes de l'Àfrica Austral. L'origen de la paraula deriva del llatí «equiferus», format per la fusió de «equus», 'cavall', i «ferus», 'fer, salvatge'. Este nom s'aplicava originàriament a una espècie de cavall salvatge que els romans havien trobat en algunes regions de la península Ibèrica. El nom d'alguns topònims, com «O Cebreiro» (Lugo) o «Cebreros» (Àvila), són un clar vestigi de la presència d'aquella extinta raça equina. En valencià estos cavalls rebien antigament el nom de «atzebres».
Però foren els portuguesos els que, a finals del segle XV, quan arribaren al cap de Bona Esperança en l'era de les grans navegacions, descobriren un nou èquid, al qual aplicaren també el nom de «zebra», per similitud amb els cavalls salvatges locals. I així és com ha passat, tal qual, a moltes altres llengües del nostre entorn, com l'anglés, l'italià o l'alemany.
