12 de septiembre de 2018
12.09.2018

Mont

12.09.2018 | 15:46

La paraula «mont» prové del llatí «mons, montis», amb què es feia referència a una 'elevació natural del terreny'. Antigament, era un mot habitual. Sant Vicent Ferrer, per exemple, en un dels seus sermons narra que «hun dia lo leó se adormí a la pastura en lo mont». Esta forma alternava amb la variant «munt», com es pot constatar en este passatge dels Furs: «Si alcú volrrà cremar alcun munt o alcun bosch». Esta alternança de les vocals «o» i «u» s'ha mantingut vigent en els derivats, a on oralment conviuen« montó» i «muntó», o «montanya» i «muntanya», segons les zones.
En l'actualitat l'ús de «mont» ha quedat restringit a casos molt específics, bé precedint certs noms propis, com «el mont Sinaí», o bé formant part d'algunes locucions, com el «mont de pietat», que és una denominació genèrica usada per a referir-se a certs establiments financers constituïts amb esperit benefactor, o el «mont de Venus», amb què es fa referència, de manera poètica, a la zona púbica de la dona.

Més informació...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Más información