La paraula «tesi» prové del llatí «thesis», i esta del grec «thésis», derivat del verb «títhemi», que significava 'posar'. En l'antiga Grècia, el vocable «thésis» s'usava per a fer referència a la proposició que algú exposava en una assemblea. Però en la nostra llengua la paraula «tesi» és un cultisme modern encunyat a començaments del segle XIX. Inicialment, s'usava amb un valor sinònim al de «conclusió», especialment aquella a què s'arribava després d'un raonament.
En la filosofia dialèctica de Hegel, la «tesi» és un dels conceptes que conformen l'anomenada «tríada dialèctica», que és completa amb la «antítesi» (idees que s'oposen a la tesi inicial) i la «síntesi» (resultat que emergix de la confrontació d'idees).
En el segle XX el mot «tesi» ha passat a utilitzar-se en l'àmbit acadèmic per a designar el 'treball d'investigació presentat per algú que aspira a obtindre el títol de doctor en una universitat'.
