La paraula «pilot» prové de l'italià «pilota», que era una evolució del llatí medieval «pedota», derivat del grec bizantí «pedotes», format a partir de l'arrel indoeupea «ped-», 'peu', que ha donat lloc a paraules com «pedestre» o «pedestal». Partint d'este significat bàsic, el primer ús que es pot documentar en valencià de «pilot» és el referit a la 'persona que indica el camí que cal seguir en una expedició'. Així és com el trobem usat, per exemple, en el «Curial e Güelfa»: «Anà molt per aquella terra menant tots temps en la sua companyia discrets e molt abtes pilots que'l menaven per tots los lochs on ell anar volia».
D'este ús passà a designar més específicament la 'persona encarregada de portar el timó d'una embarcació'. Amb este significat el feu servir Ausiàs March en un dels seus poemes: «Ell va de nit sens brúxola o carta, / menys de pilot, en la canal de Flandes».
I no és fins al segle XX que la paraula «pilot» passà a designar el 'conductor d'un bòlid o una motocicleta, especialment en competicions esportives'; posteriorment, passà a referir-se a la 'persona que maneja una aeronau', que és actualment l´ús més comú.
