Amb la paraula «macedònia» ens referim habitualment a un plat, generalment consumit a les postres, consistent en una gran varietat de fruites tallades en trossets menuts i adobat sovint amb el seu mateix suc, amb sucre i a vegades també amb algun licor dolç.

Este vocable, amb el significat indicat, començà a popularitzar-se entre nosaltres en els anys seixanta del segle XX. Ens havia vingut del francés «macédoine», on ja es té constància del seu ús des del segle XVIII. L'origen del nom, amb tot, té unes profundes arrels històriques. Prové del grec «makedónes», que literalment significava 'habitant de les terres altes'. I amb el nom de «macedònia» aplicat a l'ensalada de fruites es volia al·ludir a l'immens imperi que aconseguí formar Alexandre el Gran, rei de Macedònia des de l'any 336 a. C. fins al 323, que aglutinà diverses nacions, amb pobles de races, cultures i idiomes distints. Esta diversitat és l'origen inspirador de la «macedònia».

Més informació...