La paraula «besamans», també usada en singular, «besamà», és un mot compost que resulta de la combinació de la tercera persona de singular del present d'indicatiu del verb «besar» i el substantiu «mà». Fa referència a la cerimònia de besar la mà a algú en senyal de reverència o d'acatament de la seua autoritat.
Es tracta d'una pràctica molt estesa en diverses cultures, però l'origen remot d'esta tradició prové d'Orient, on hi havia el costum de prostrar-se davant dels mandataris per a mostrar-los submissió. La pràctica del besamans encara està vigent entre la jerarquia eclesiàstica, i fins a temps prou recents era del tot normal que els fidels besaren la mà dels retors en senyal de devoció.
També ha sigut habitual, i encara ho és en determinats àmbits, que els hòmens besen la mà de les dones, amb el cap lleugerament inclinat, en senyal de respecte i cortesia.
