L'adjectiu «bocabadat» és una paraula composta que resulta de combinar la tercera persona del present d'indicatiu del verb «badar», que significa 'obrir', especialment quan es fa referència a la fissura que es fa al llarg d'una superfície, i la paraula «boca». Estos dos mateixos termes també apareixen junts en l'expressió «no badar boca», que significa 'no dir res'.
Es tracta d'un mot gestat durant el segle XIX per a oferir una alternativa genuïna a la forma castellana «boquiabierto». Però, actualment, «bocabadat» s'usa, sobretot, per a mostrar l'efecte anímic que produïx en algú una notícia o un fet inesperats, tant si es manté la boca oberta o tancada: «Hi ha, com és lògic, moltes "mitges tintes" i, més que res, la bocabadada innocència de les "masses neutres"», escriu Joan Fuster en un dels seus aforismes.
