El verb «implementar» és un anglicisme recent que cada vegada ha anat adquirint més volada entre els usuaris, i, a pesar de les admonicions d'alguns lingüistes, ja està molt arrelat en la població per a intentar erradicar-lo. Prové de l'anglés «to implement», que al seu torn l'havia pres del llatí «implementum», a on s'usava amb el significat de 'ompliment, farciment'. Partint d'esta idea bàsica, en anglés se li atribuí el valor de 'recurs amb què s'ompli de contingut qualsevol cosa'.
A nosaltres ens vingué inicialment a través del nou llenguatge informàtic que irrompé en els anys noranta del segle passat, però gradualment ha anat projectant-se a molts altres àmbits amb el sentit de 'posar els mitjans necessaris per a dur a terme una idea, un projecte o un pla'. Independentment que es tracta d'una forma acceptada normativament, convé recordar que hi ha també altres formes per a expressar esta mateixa idea, que en certs contextos poden resultar més naturals, com «dur a terme», «posar en pràctica», «executar», etc.
