El verb «gemecar» s'usa bàsicament en referència a l'emissió de sons que expressen dolor o pena. Prové del llatí vulgar «gemicare», que derivava del llatí clàssic «gemere», i que en castellà ha donat lloc a «gemir». L'ús de «gemecar» ja apareix documentat en els sermons de Sant Vicent Ferrer, en què advertia als pecadors que «gemecaran aquells qui fugiran, e axí com la coloma és temerosa de l'esparver, axí aquells de l'Antichrist». Paradoxalment, per causes totalment diferents, el verb «gemecar» també s'usa per a fer referència als sons somorts que expressen plaer sexual.
També existix la variant «gemegar», a partir de la qual s'ha creat l'expressió «qui gemega ja ha rebut», que es diu per a al·ludir a aquell que es queixa d'una desgràcia ja consumada, i que per tant ja no té remei.
