La paraula «gepa» prové del llatí «gibbus», a on ja s'usava, igual que en l'actualitat, per a referir-se a una 'protuberància òssia anormal en la columna vertebral o en l'estern'. La persona que patix esta malaltia és coneguda com a «geperuda». Amb estes dos paraules s'ha creat el refrany «ningun geperut es coneix la gepa», que ja arreplegava Martí Gadea en el seu compendi de refranys «Encisam de totes herbes», per a destacar la resistència de la majoria de persones a reconéixer els seus propis defectes. Modernament, també s'ha gestat l'expressió «pujar a la gepa a algú» per a indicar que domina la seua voluntat.
Però amb la paraula «gepa» també es designa, per analogia, una protuberància anatòmica característica de certs animals, com els camells, que no hi té res a veure. En este cas, es tracta de depòsits de greix i teixits fibrosos que els mateixos animals utilitzen com a aliment i que els permet passar llargs períodes de temps sense menjar ni beure.
