La paraula «daltabaix» és el resultat de l'aglutinació dels adverbis «dalt» i «baix», que s'usa per a indicar el desplaçament d'algú o d'alguna cosa des d'algun lloc situat en un pla superior fins a un altre situat en un pla inferior. Fa referència, per tant, a una caiguda que seguix una trajectòria vertical: «Se'n va pujar a l'escala per a netejar els vidres i va caure daltabaix».
Però, partint d'este sentit primari, la paraula «daltabaix» s'ha substantivat amb un significat figurat, en referència a un 'esdeveniment calamitós que capgira totalment l'orde de les coses, que produïx la ruïna d'una fortuna, d'un establiment o d'un assumpte qualsevol'. Joan Fuster, en «Nosaltres, els valencians», exemplifica este sentit amb una al·lusió als burgesos i menestrals, que van poder «superar el daltabaix que per a ells, globalment, suposà la desfeta de les Germanies».
