La paraula «sicari» s'usa per a referir-se a una 'persona que mata a algú per encàrrec d'algú altre a canvi de diners'. En un document de 1489 ja es reporta una descripció que ajuda a comprendre per què el «sicari» rep este nom: «Diuen los latins sicari a l'home qui per dinés dóna coltellades o mata los hòmens». En I'antiga Roma, efectivament, el cònsol Luci Corneli Sul·la promulgà la llei de «sicariis et veneficis» ('apunyaladors i enverinadors'), que regulava les penes que s'havien d'aplicar als que cometien algun assassinat.
La paraula «sicari» deriva de «sica», un punyal de fulla estreta i corba que els assassins podien ocultar fàcilment en els plecs de la túnica. El terme «sicari» significava literalment 'home amb daga', i després passà a aplicar-se específicament als jueus que volien expulsar d'Israel els romans abans del setge i posterior destrucció de Jerusalem (que tingué lloc l'any setanta). Els sicaris, buscant la impunitat, solien apunyalar els seus enemics en grans congregacions de gent.
