La paraula «necròpolis» prové del grec «nekrópolis», format a partir de la combinació dels mots «nekros», que significa 'mort', i «polis», que vol dir 'ciutat'. La «necròpolis» era, per tant, la 'ciutat dels morts'. Es tractava de grans extensions de terreny, fora de l'àmbit urbà, a on se soterraven els cadàvers, sovint amb una motivació religiosa, fonamentada en la voluntat de retre honors a les persones desaparegudes Per això, moltes necròpolis tenen sumptuosos monuments fúnebres, i fins i tot en alguns casos joies o altres elements amb què es pretenia fer més còmoda l'estada dels difunts en l'altre vida més enllà de la mort. Però les necròpolis també tenien la funció d'allunyar els cadàvers dels vius per a evitar riscos sanitaris.
La paraula «necròpolis», així i tot, és un cultisme de gestació contemporània. Les primeres referències són de finals del segle XIX. La seua forma ha vacil·lat entre «necròpolis» i «necròpoli» (per analogia amb la supressió de la «s» final en paraules com «crisi»); però actualment es preferix la forma «necròpolis», més fidel a l'etimologia.
