La paraula «trasto» prové del llatí «transtum», derivada de «trans», que significava 'd'un costat a l'altre', i eixe és encara el valor que té actualment com a prefix en paraules com «transatlàntic» o «transalpí»: d'un costat a l'altre de l'Atlàntic o dels Alps. El «transtum» llatí feia referència al banc a on s'assentaven els remers, col·locats de través respecte a l'eslora de la nau. Per analogia, estes travesses passaren a designar també qualsevol tauler que es posava per damunt d'un buit entre dos murs per a facilitar el trànsit d'una banda a l'altra. Estos taulers molt sovint perdien prompte la seua utilitat, i per això la paraula «trasto» passà a designar qualsevol cosa que havia perdut el seu valor. En un eixamplament semàntic a l'àmbit personal, ha passat a designar qualsevol individu que no aprofita per a fer correctament la funció que se li té encomanada.
També existix la variant «trast», antigament prou usada, però hui caiguda en desús: «Los dels rems los trasts ja tenien», escrivia Joan Roís de Corella en les seues «Proses mitològiques» l'any 1460.
