A partir de l'ús tradicional de la paraula «sostre» que descrivíem ahir, este vocable ha anat assimilant nous significats. El fet de representar la part alta d'una habitació fa que resulte fàcil fer-ne un ús metafòric per a indicar la part més alta de qualsevol cosa. Així, per a referir-se a la muntanya més alta del planeta, hi ha un llibre titulat precisament «València al sostre del món», que narra l'expedició que van fer membres del Centre Excursionista de València a l'Everest l'any 1991. Amb este mateix sentit bàsic, podem trobar també, ací i allà, sintagmes com ara «sostre salarial» o «sostre competencial».
Recentment s'ha creat també l'expressió «sostre de vidre» (per imitació de l'anglés «glass ceiling») per a referir-se a les dificultats addicionals, que sovint actuen com una espècie de barrera invisible, amb què es troben les dones (i per extensió altres grups socials minoritzats) per a ascendir en la seua carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.
