La paraula «relator» prové de la forma llatina homònima. En el sentit més primari, un «relator» és la persona que relata uns fets. Per la seua banda, el verb «relatar» està compost del prefix «re-», que transmet la idea de repetició d'una acció, i «lat-», que vol dir 'portar'. I eixa és, efectivament, la funció principal del «relator»: tornar a reviure, a través de la seua narració, algun esdeveniment del qual ha sigut testimoni.
En la nostra tradició jurídica, la paraula «relator» s'ha usat també des de fa segles per a referir-se al lletrat encarregat de fer una relació de les actuacions o els expedients en els tribunals superiors. Però, modernament, des d'aproximadament els anys noranta del segle XX, es va importar de la cultura anglosaxona un significat nou del mot «relator» per a referir-se a la persona que fa el resum dels assumptes tractats, de les deliberacions o dels acords presos en un congrés o una assemblea.
